Avui pensa en...

dimecres, 7 de novembre del 2007

Les ambulàncies i les sirenes

Heu pensat en el soroll que fan les ambulàncies quan circulen per la ciutat? Sigui l'hora que sigui! Són un autèntic escàndol i no tenen escrúpols en molestar a la resta de la gent.
Després de 30 anys de servei com a metge, dels qual n'hi ha de 26 als serveis d'urgències hospitalaris puc ben dir que la gran majoria dels malalts que porten les ambulàncies no tenen una urgència de tal magnitud que no pugui esperar el temps del viatge de casa a l'hospital. De fet, per sort o per desgràcia, quan arriben a l'hospital, s'esperen. Això sí, després d'una primera valoració clínica.

El motiu del soroll és, evidentment, demanar pas i poder arribar abans. Potser abans, quan anaven un conductor i un sanitari que em prou feines havia fet un curset de socorrisme, tenia algun sentit. Però ara se suposa que les ambulàncies estan més o menys medicalitzades i que porten personal facultatiu. Així, doncs, perquè cal córrer?

Qualsevol que hi entengui una mica i amb dos dits de front us dirà que si el malalt que es porta a dins és posa molt greu el que cal fer és parar l'ambulància i treballar-hi. Cal parar l'ambulància per que no hi ha ningú capaç de treballar amb sotrecs i sorolls.

Us poso una enquesta per què opineu sobre el tema:

-----------------------------------------------------------------------------------

¿Habéis pensado en el ruido que hacen las ambulancias cuando circulan por la ciudad? ¡Sea la hora que sea! Son un auténtico escándalo y no tienen escrúpulos en molestar al resto de la gente.
Después de 30 años de servicio como médico, de los qual hay 26 en los servicios de urgencias hospitalarios puedo decir que la gran mayoría de los enfermos que llevan las ambulancias no tienen una urgencia de tal magnitud que no pueda esperar el tiempo del viaje de casa al hospital. De hecho, por suerte o por desgracia, cuando llegan al hospital, se esperan. Eso sí, después de una primera valoración clínica.

El motivo del ruido es, evidentemente, pedir paso y poder llegar antes. Quizás antes, cuando iban un conductor y un sanitario que a duras penas había hecho un cursillo de socorrismo, tenía algún sentido. Pero ahora se supone que las ambulancias están más o menos medicalizadas y que llevan personal facultativo. ¿Así, pues, porque hay que correr?

Cualquiera que entienda un poco y con dos dedos de frente os dirá que si el enfermo que se lleva dentro se pone muy grave lo que hay que hacer es parar la ambulancia y trabajar. Hay que parar la ambulancia porque no hay nadie capaz de trabajar con baches y ruidos.

Os pongo una encuesta por qué opináis sobre el tema:


dijous, 25 d’octubre del 2007

L'agressió al tren de rodalies i la càmara

Sense entrar a jutjar. Només un comentari.

Fa pocs dies hem pogut veure per tot arreu les imatges de la "presunta" agressió a una "menor" equatoriana a un tren de rodalies de Barcelona. Sembla que la noia no va anar a cap centre d'assistència mèdica per revisar les ferides (que no a denunciar). Però, vaja! tot va quedar gravat i algú ho va posar en circulació.

Sembla que pel fet de la difusió de les imatges o a instàncies de part la Guàrdia Civil va detenir a l’agressor –sempre “presunto”-. Però ningú no va demanar presó preventiva per què no hi havia “parte de lesiones”.

És cert que si el forense qualifica les lesions de primera assistència facultativa és diferent a si les qualifica de tractament mèdic o quirúrgic. En aquest segon cas es pot aplicar un delicte de lesions i en el primer només un a falta de lesions.

El problema ve quan ningú és incapaç de veure altres tipus d’alteracions de l’ordre social diferents a les lesions (que potser siguin el menys importants en aquest cas, pel que sembla).

El problema ve, també, quan la fiscalia diu que “no tenia coneixement de que fos una menor”. Cert és que la justícia no ha de fer cas dels rumors o comentaris no provats per jutjar, però la saviesa popular diu que “cuando el rio suena, agua lleva” i la fiscalia te el dret i el deure d’investigar si hi ha foc en veure el fum. És clar que és més còmode esperar al despatx que “formalment” li diguin que es tractava d’una menor.

El problema ve quan els ulls de les càmeres detecten els que veuen i algú ho publica, per què, desenganyem-nos, si no s’hagués publicat, tot s’hagués oblidat abans de pensar-hi. I si no us ho creieu...quantes vegades ha passat quelcom de similar, sense que es fes públic, i no ha passat res.

El problema ve quan després de posar tots els segells i firmes a la sol·licitud de detenció per part de la fiscalia aquesta arriba 45 minuts fora de l’hora d’oficina...i cal espera fins demà. Quan jo era forense m’havien dit que la meva autoritat venia delegada pel jutge i que per tant només la podia utilitzar en aquestes delegacions, però que el jutge ho era les 24 hores del dia. S’entén que les persones han de descansar però per això estan el jutjat en funcions de guàrdia.

Mireu! Les equacions són la manifestació matemàtica de que un resultat ho és en funció de la participació causal de moltes variables. En aquest cas el resultat és que l’actuació judicial –ràpida o lenta- està en funció de:

Les lesions
El que sigui una menor
El que sigui immigrant
El que sigui una dona
El que estigui gravat en vídeo
El que s’hagi publicat
El que tingui mala prensa
L’opinió pública desfavorable
El preu polític
Etc...


De tots aquest, ¿Quin és el més important? Els primers lamentablement segur que no.

El video i més comentaris.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Sin entrar a juzgar. Sólo un comentario.

Hace pocos días hemos podido ver por todas partes las imágenes de la "presunta" agresión a una "menor" ecuatoriana en un tren de cercanías de Barcelona. Parece que la chica no fue a ningún centro de asistencia médica para revisar las heridas (que no a denunciar). Sin embargo todo quedó grabado y alguien lo puso en circulación.

Parece que por el hecho de la difusión de las imágenes o a instancias de parte la Guardia Civil detuvo al agresor -siempre "presunto"-. Pero nadie pidió prisión preventiva porque no había "parte de lesiones".

Es cierto que si el forense califica las lesiones de primera asistencia facultativa es diferente a si las califica de tratamiento médico o quirúrgico. En este segundo caso se puede aplicar un delito de lesiones y en el primero sólo una falta de lesiones. El problema viene cuando nadie es incapaz de ver otros tipos de alteraciones del orden social diferentes a las lesiones (que quizás sean el menos importantes en este caso, por lo visto). El problema viene, también, cuando la fiscalía dice que "no tenía conocimiento de que fuera una menor". Cierto es que la justicia no tiene que hacer caso de los rumores o comentarios no probados para juzgar, pero la sabiduría popular dice que "cuando el rio suena, agua lleva" y la fiscalía tiene el derecho y el deber de investigar si hay fuego al ver el humo. Claro está que es más cómodo esperar en el despacho que "formalmente" le digan que se trataba de una menor.

El problema viene cuando los ojos de las cámaras detectan los que ven y alguien lo publica, por qué, desengañémonos, si no se hubiera publicado, todo se hubiera olvidado antes de pensar. Y si no os lo creéis... cuántas veces ha pasado algo de similar, sin que se hiciera público, y no ha pasado nada. El problema viene cuando después de poner todos los sellos y firmas en la solicitud de detención por parte de la fiscalía ésta llega 45 minutos fuera de la hora de oficina... y a esperar hasta mañana. Cuando yo era forense me habían dicho que mi autoridad venía delegada por el juez y que por lo tanto sólo la podía utilizar en estas delegaciones, pero que el juez lo era las 24 horas del día. Se entiende que las personas tienen que descansar pero para eso está el juzgado en funciones de guardia.

¡Mirad! Las ecuaciones son la manifestación matemática de que un resultado lo es en función de la participación causal de muchas variables. En este caso el resultado es que la actuación judicial -rápida o lenta- está en función de:

Las lesiones
Que se trate de una menor
Que sea inmigrante
Que sea una mujer
Que esté grabado en vídeo
Que se haya publicado
Que el asunto tenga mala prensa
La opinión pública desfavorable
El precio político
Etc ...

De todos éstos , ¿Cuál es lo más importante? Los primeros lamentablemente seguro que no.

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Els cost dels serveis que ja s'han pagat.

Sembla ser que RENFE, a força del mal servei de rodalies que dóna a l'àrea metropolitana de Barcelona, presta un nou servei d'avís d'incidències per SMS. Avui se'n fan veus als mitjans de comunicació. A d'altres fonts al marge de la citada es comenta que el preu de cada missatge és de 0,15€.
O sia que el bitllet només val pel transport: no dóna dret a estar informat.

He pensat que es podria fer el mateix a les institucions sanitàries. Si els malalts o familiar volen ser informats del curs de la malaltia els enviarem un correu electrònic (per SMS seria molt car) amb les explicacions que calguin. Això, sí, primer caldria ingressar una certa quantitat de calés!!!! Al cap hi a la fi si la política ètica de RENFE és correcta i està beneïda per qui tingui autoritat per fer-ho és que deu ser bona...per tothom, és clar.

O és que això de l'Ètica depèn, com tantes coses, de qui mana?

-------------------------------------------------------------------------------------------

Parece ser que RENFE, a fuerza del mal servicio de cercanías que da en el área metropolitana de Barcelona, presta un nuevo servicio de aviso de incidencias por SMS. Hoy se hacen eco los medios de comunicación. En otras fuentes al margen de la citada se comenta que el precio de cada mensaje es de 0,15€. O sea que el billete sólo vale para el transporte: no da derecho a estar informado.

He pensado que se podría hacer lo mismo en las instituciones sanitarias. Si los enfermos o familiares quieren estar informados del curso de la enfermedad les enviaremos un correo electrónico (por SMS sería muy caro) con las explicaciones que hagan falta. Eso, sí, primero habría que ingresar una cierta cantidad de pasta!!!! Al fin y al cabo si la política ética de RENFE es correcta y está bendecida por quien tenga autoridad para hacerlo es que debe ser buena... para todo el mundo, claro está.

¿O es que eso de la Ética depende, como tantas cosas, de quién manda?

dimarts, 25 de setembre del 2007

A qui volen enganyar...

...amb el tema de la mortalitat a les carreteres. La Vanguardia publica avui un article on es diu que el número de morts és superior al de l'any passat i el Conseller Saura diu que el carnet per punts és bo per què el balanç interanual "encara" és positiu. Ja veurem a final d'any. I si a final d'any resulta que no és positiu, què diran?. Qualsevol cosa menys dir que les carreteres i les seves senyalitzacions estan fetes un fàstic. És clar, això és competència seva i no pot ser mai la causa del mals.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

.. con el tema de la mortalidad en las carreteras. La Vanguardia publica hoy un artículo donde se dice que el número de muertos es superior al del año pasado y el Conseller Saura dice que el carnet por puntos es bueno porque el balance interanual "todavía" es positivo. Ya veremos a final de año. Y si a final de año resulta que no es positivo, ¿qué dirán?. Cualquier cosa menos decir que las carreteras y sus señalizaciones están hechas un asco. Claro está, eso es competencia suya y no puede ser nunca la causa de los males.

 

Albert Galobart @ 2007